Ruta ceràmica modernitat

CAP A LA MODERNITAT

Finalitzada la Guerra Civil s’assisteix a un procés lent de recuperació de la indústria ceràmica en tots els sentits. La dècada de 1950, època de creixement de la indústria taulellera en general, la producció, amb temes decoratius aplicats mecànicament es tornen repetitius, uniformes i monòtons. La taulelleria és relega a les zones interiors, sense presència pública.

És en la dècada de 1960 quan s’inicia el camí cap a la modernitat de la mà de la primera recon-versió del sistema productiu. La indústria, focalitzada a Onda, L’Alcora, Castelló i Ribesalbes, s’expandeix i consolida en altres poblacions properes com Vila-real, Almassora, Betxí, Llucena, Nules, entre altres.

Fruit d’aquesta reconversió, la producció aconsegueix nivells sense precedents i s’inicia la diversi-ficació del producte. La irrupció de la serigrafia com a sistema substitutiu de les tradicionals trepes, trencarà de forma dràstica amb tot el repertori formal anterior, però, al mateix temps, propícia l’evolució cap als dissenys industrials més novedosos.

El gran mural al·legòric a la Ceràmica i el Treball (Albert Guallart Ramos, 1963) és tota una mostra de modernitat decorativa amb taulells.
Els murals es converteixen en elements artístics de valor que destaquen front a la producció in-dustrial i, en aquesta ruta trobaràs els més destacats de la ciutat de Castelló.