Plaza Na Violant

Denominació

Mural de taulells sobre la fundació de Castelló

Localització

Plaça Na Violant

Època / Estil

Costumbrisme

Autor / Fàbrica

Rafael Guallart Ramos (1936-)

Cronologia / Datació

2000

Dimensions

10 m de longitud x 240 cm d'altura. Taulells rectangulars de 30x40 cm

Característiques tècniques
Conformació per via semiseca. Taulells decorats a mà alçada sobre estarcit.
Descripció

Es tracta d’un gran mural que s’adapta als plans de la paret posterior de l’Església de Sant Vicent Ferrer.

Aquest gran mural de taulells fa referència a la fundació de Castelló a partir d’una narrativa històrica. El mural presenta diverses escenes relacionades amb la seua fundació i la devoció per la Verge del Lledó.

Una reproducció ceràmica de la Carta de poblament de Castelló presideix, en un pla avançat, a la resta dels cinc panells amb escenes de recreació històrica, intercalades amb tres panells d’escuts heràldics. A l’esquerra del panell avançat tenim l’escut heràldic d’En Guillén d’Escrivà. A la dreta del panell de la Carta Pobla podem veure les següents escenes:

  • L’aparició de la Verge del Lledó a Perot de Granyana
  • Jaume I a cavall i espasa en mà combatent als moros
  • Escuts d’En Nuño Saç del Roselló i En Pere de Portugal
  • Escena de Noces de Jaume I
  • Escuts de Jaume I d’Aragó i Na Violant d’Hongria
  • Escena de Jaume I entregant la Carta de poblament davant Na Violant i altres personatges
  • Escuts

    L’escena del trasllat del Castell Vell al Castelló actual o “romiatge de les canyes” finalitza el relat.

    En 1195 el rei dóna permís al seu vassall Ximén Pérez d’Arenós perquè traslladen la vila 1251 es funda la ciutat de Castelló després de permetre, el Rei, el trasllat del castell de la Magdalena al pla, penjant fanals per a il·luminar-se a la nit.

    Una profusa i acolorida sanefa neorrenacentista emmarca totes i cadascuna de les escenes.

    Na Violant d’Hongria va ser la segona esposa de Jaume I. Na Violant es casa amb Jaume I en la catedral de Barcelona en 1235.