Mas Segarra

Denominació

Conjunto de azulejos

Localització

Masía Segarra

Època / Estil

Historicismo

Autor / Fàbrica

Fábrica de Azulejos J.B. Segarra Bernat (Onda y Castellón)

Cronologia / Datació

1941-42

Dimensions

Diversas

Característiques tècniques
Conformación vía semiseca. Decoración por sistema de trepas.
Descripció

J.B. Segarra Bernat, fabricant de taulells i un fervent admirador de la universal obra de Cervantes, va recrear el Quixot tant en la seua fàbrica com en sa casa de camp. En la part superior de la porta principal de la fàbrica Segarra d’Onda (desgraciadament desapareguda), podem veure un magnífic mural de taulellets amb el nom de la factoria en el centre i en ambdós costats sengles panells amb escenes del Quixot.

Entre 1941-42 Juan Bautista Segarra Bernat construïx una masia familiar en el terme de Castelló. Totes les estades interiors de l’edifici estan completament revestides amb taulells de la fàbrica predominant els dissenys historicistes. El menjador ens interessa especialment per oferir-nos un elegant suport neorrenacentista complet amb tots els seus elements (sòcol, fons i sanefa) en el que s’inclouen dos escenes del Quixot de 60×60 cm (3×3 taulells de 20×20 cm) emmarcades per un traç blau que en els angles es corba cap a l’interior i esdevé una flor de lis estilitzada aconseguint un cert aspecte de làmina historicista. Estes escenes, pintades pel sistema d´enfiles (1), són idèntiques a les conservades en el Museu del Taulell i corresponen als capítols el Son de Sancho i Novel·la de Cavalleria.

D’altra banda, en el menjador destaquem també les peces existents en la ximenera construïda amb rajola massissa i revestida parcialment amb taulells. En l’estant de la ximenera observem 8 escenes en taulells de 15×15 cm pintades a mà alçada sobre estergit, delimitades per un quadrat blau de fi traç en el bord de les peces. Estes escenes pareixen prendre com a model les obres realitzades anys abans per Vicente Abad (2).

En ambdós flancs del buit de la ximenera i adaptant-se a la curvatura del mateix tenim dos panells de taulells de 15×15 en els quals apareixen els bustos del Quixot i Sancho ressaltats per una orla amb els seus atributs més destacats. En el lateral esquerre: bust de D. Quixot amb armadura en el cercle, fons amb molins vent, armes encreuades, espasa, llança i escut. En el lateral dret: bust de Sancho Panza, fons D. Quixot i Sancho cavalquen junts. De la lloreja pengen alforges amb bota de vi.

D’altra banda, és important mencionar que diverses escenes que apareixen en el frontal de l’estant de la ximenera són idèntiques a les produïdes per la fàbrica de Juan Martí Alfonso cap a 1942 i que es troben en el menjador que a continuació descriurem quan parlem d’esta factoria. Les escenes idèntiques en ambdós llocs són: la càrrega contra els molins, la trobada amb les pobletanes, la mona endevina i el cap encantat.

Finalment, en la pavimentació de la terrassa apareixen múltiples escenes en olambrillas de 7×7 cm (cat. 6,7 i 9 a 12) pintades a enfila i summament esquemàtiques donada la xicoteta superfície de les mateixes. Estes olambrillas es fabricaven en peces majors, de 14×14 cm que posteriorment es tallaven i despiezaban. Les escenes sobre olambrilles va ser un dels suports més habituals utilitzats per nombroses fàbriques i apareixen en quasi tots els catàlegs comercials.

(1). Per a la confecció d’estes escenes s’elaborava en primer lloc una aquarel·la a grandària reduïda on s’indicava el color i la disposició del dibuix. A partir d’este model s’elaborava un altre a grandària real i amb els colors aproximats realitzat per un artista i es procedia a la realització dels estergits que dividien l’escena. Una vegada els estergits estaven preparats, tants com fora necessaris, es confeccionaven els calats en els diferents jocs d’enfiles sobre paper encerat (amb finalitat d’evitar l’atapeïment de l’esmalt sobre el paper). D’esta manera era possible pintar taulells de dissenys complexos utilitzant, si era necessari, multitud d’enfiles. El ràpid deteriorament motivava la fabricació de moltes còpies d’una mateixa enfila. Per a la correcta col·locació de les enfiles (i també en els estergits) sobre la peça, i evitar, desviacions o inversions, en la majoria d’elles es practicaven uns punts formant part de l’ornament que servia de guía a l’operari. Generalment estes guies ornamentals se situaven en una de les diagonals de la peça, bé en l’angle bé en el centre, o ambdós al mateix temps.

(2). De dreta a esquerra són: Volta a casa (I,5), D. Quixot amb el cap (II), Penitència, Llegint llibres, càrrega contra els molins de vent, D. Quixot apalissat, D. Quixot amb Mestre Pedro i la mona endevina (II,25) , trobada amb tres pobletanes.