Bancs ceràmics del Parc Ribalta

Denominació

Bancs ceràmics del Parc Ribalta de Castelló.

Localització

Passeig Ribalta, Plaça de la Independència i Tetuan

Època / Estil

Finals s.XX, 1868, 1871
Bancs ceràmics originals: 1927-1930
Bancs ceràmics reproduïts: 2002

Autor / Fàbrica

Originals: Fàbrica J.B. Segarra Bernat (Castelló-Onda)
Reproduccions: Alicer (Castelló).

Cronologia / Datació

Originals: 1927 i 1931
Reproduccions: 2002

Dimensions

Diverses. Taulells de 20x20 i 15x15 cm

Característiques tècniques
Fabricació tradicional per bicocció. Conformació per via semiseca. Decoració pel sistema de trepes, per tècnica d'entubat i mà alçada sobre estergit. Les reproduccions són rigoroses i fidels rèpliques dels originals (tant en color com en textura i format), però amb, lògicament, majors prestacions tècniques. Entre aquestes cal destacar la major resistència a l'abrasió i el ratllat, el considerable augment de la duresa a l'impacte i la major fermesa a l'atac àcid.
Descripció

El Parc Ribalta té la categoria de BIC. La seua construcció s’inicia a partir de 1869, com un passeig per a unir la ciutat amb la recent construïda estació de ferrocarril (València- Castelló) inaugurada en 1868. La redacció del projecte va ser a càrrec de Sr. Lluís Alfonso, així com també el disseny dels jardins a la manera romàntica.

El Parc va anar evolucionant i canviant al llarg dels any. En 1876 es va construir el Passeig de l’Albereda (conegut posteriorment amb de l’Obelisc). En 1913 es desvia la carretera Zaragoza-Morella que separava tots dos espais i es construeix el “Saló de Festes”(posterior Pèrgola).

En 1927 es van fabricar i van instal·lar els 7 bancs del Passeig, els quals presenten les mateixes dimensions: 4 metres de longitud i amb suport de diferents tipus. Estructuralment estan fabricats de rajoles, amb interior de maçoneria, i revestits de taulells. S’utilitza la rajola i ciment per a suports i pilastres. En 1931 es realitzen 4 bancs més que corresponen als situats als voltants de l’estany, de forma corbada i major grandària (uns 7 metres de longitud). Respecte als altres 2 bancs més, tots dos de data incerta, a totes llums formen part del conjunt.
La majoria d’ells van ser realitzats per la fàbrica de taulells J.B. Segarra Bernat, l’empresa taulellera més puixant en aquell moment de la província, amb factories a Onda i Castelló.

En 2002 a causa de la deterioració dels bancs aquests van ser reemplaçats per reproduccions exactes, traslladant-se els antics bancs al Museu del Taulell d’Onda, excepte un banc que va ser dipositat en el Museu de Belles Art de Castelló atés que va ser sufragat en el seu moment per la Diputació de Castelló.

En la mateixa data de la restauració es van realitzar dos moderns bancs ceràmics, un en la Plaça circular del Passeig de Ribalta i un altre semicircular al Carrer de Pérez Galdós. Per tant, en l’actualitat existeixen 15 bancs ceràmics en tot el Parc: 13 corresponen a les reproduccions dels antics i dos a propostes actuals.

Els bancs ceràmics amb respatller són en total 13 i corresponen a:

  • Banc núm. 1 o Banc dels Mussols: és de destacar que és l’únic banc en el qual la decoració dels taulells està feta amb la tècnica d’entubat. El respatller aquesta format per un oval horitzontal central i dos ovals verticals laterals, a l’interior dels quals, es plasmen escenes romàntiques de capvespres en un parc, molt apropiades per al lloc. El sòcol del banc presenta una bucòlica escena campestre de capvespre amb pastor, ramat i gos emmarcats per amb grans i frondosos arbres. El seient i les pilastres laterals es troben alicatats amb bells i sintètics mussols modernistes.
    Tant les escenes del respatller com la del sòcol es troben en l’oferta del catàleg de la fàbrica de taulells de J.B. Segarra Bernat, amb factories a Onda i Castelló. Si bé els colors són diferents
  • Banc núm. 2: decoració geomètrica senzilla a partir d’una trama ortogonal o escaquer de rombes marrons i blancs alterns que es disposa per seient, sòcol i respatller.
  • Banc núm. 3: decoració vegetal amb marcs grocs
  • Banc núm. 4: decoració neo-renacentista en blau sobre fons blanc, al centre, escut de la ciutat de Castelló.
  • Banc núm. 5: decoració modernista amb vistosos i colorits paons com a motiu central. Correspon a dissenys presents en el catàleg de J.B. Segarra Bernat, sanefa de sòcol núm. 216.
  • Banc núm. 6: decoració amb motius neo-renacentista de les primeres dècades del segle XX, molt comú a la majoria de les fàbriques de taulells, amb atlantes en els pilars i faunes enfrontats en el respatller i sòcol.
  • Banc núm. 7: decoració neoclàssica amb motius greco-romans, present al catàleg de J.B. Segarra Bernat, sòcol núm. 210: centaures, amorets alats amb arc (Eros) i nimfes blancs ressalten en espais (cercles i rombes) envoltats per motius clàssics: arracades, sobre fons daurat.
  • Banc núm. 8: banc circular, situat a l’esquerra del templet, amb decoració neo-rencentista de motius blancs sobre fons blau.
  • Banc núm. 9: decoració neo-renacentista policroma on es destaca el groc de les peces especials, esquadres.
  • Banc núm. 10: al costat del parterre elevat del parc. Presenta una decoració modernista amb esquirols en pilastres i respatller. Model present en el catàleg de J.B. Segarra Bernat, sòcol núm. 212.
  • Banc núm. 11: al costat del parterre elevat del parc. Presenta decoració modernista amb grans flors, taulells roses.
  • Banc núm. 12: situat al parc infantil té un format angular (amb dos cossos en angle recte) i presenta una decoració neo-renacentista on destaquen les àguiles blaves d’ales esteses.
  • Banc núm. 13: situat al parc infantil té format angular (amb dos cossos en angle recte) i presenta ornamentació neo-renacentista on destaquen les àguiles blaves d’ales esteses.
  • Banc núm. 14: situat al parc infantil té format angular (amb dos cossos en angle recte) i presenta ornamentació neo-renacentista on destaca les àguiles blaves d’ales esteses.
  • Bancada plaça de l’Obelisc: format circular amb decoració neo-renacentista en pilastres i sòcol.
  • Parterre: Balustrades i jardineres amb decoració a partir de models neo-renacentistes.

Tots els frontis de les escales que porten a l’estany presenten amb taulells rectangulars amb motius renaixentistes de sàtirs amb potes de cabra enfrontats i bucranis partits d’enllaç.
Els bancs nous (2002), dissenyats per Alicer, utilitzen un llenguatge ceràmic contemporani, però amb absoluta harmonia amb els dissenys “antics”. En aquests casos s’ha utilitzat com a material el gres porcelànic acolorit en massa.