Descripció
La plaça de María Agustina es construeix en 1886. Deu el seu nom a Maria Agustina, una esclava negra alliberada que va treballar de serventa a casa de la comtessa de Pestagua.
El gir natural dels camins que en la plaça confluïen era en la direcció de les agulles del rellotge. Quan comença el trànsit automobilístic a la ciutat, es respecta aquest sentit de
gir de forma natural. En 2004 l’Ajuntament de Castelló decideix invertir el gir tradicional de la plaça Maria Agustina, posant així fi, després de dècades de tradició, a una de les particularitats més característiques de la ciutat.
En la plaça existeixen diversos elements d’aplicació ceràmica. D’una banda, una gran jardinera (la forma geomètrica de la qual és un eneaedre) que rodeja la base del centenari ficus i apareix revestit de trencadís bicolor (marró i blanc en la rematada superior). En ell es destaquen diversos panells de taulells amb els escuts heràldics dels municipis que conformen les partides judicials de la província de Castelló. Aquests panells rectangulars tenen 4×7 taulells.
Les rocalles que emmarquen els panells recorden els dissenys alcorins del gènere Álvaro en els quals el ceramista Guallart va ser un consumat mestre. Damunt del panell dedicat a
Castelló de la Plana tenim un altre panell de similars dimensions que fa referència a un homenatge realitzat al ficus centenari el dia de la Festa de l’Arbre de 1984.
En el centre de la plaça existeix una escultura de l’al·legoria de la Pau voltada per una jardinera de trencadís bicolor similar al que envolta el ficus. Idèntic revestiment ceràmic podem observar en els reposabraços dels bancs i als peus dels fanals i papereres, conferint una certa harmonia de textura i color a tot el conjunt ceràmica de la plaça.
Galeria
