Descripció
A partir de mitjan del segle XVIII la ceràmica religiosa sobrepassa els recintes sagrats (sense deixar d’estar present en els mateixos) per a fer-se més visible en l’entorn urbà de les nostres ciutats i pobles (places, carrers, calvaris…) adquirint un gran protagonisme entre les classes populars de la mà d’una renovada devoció, propiciada per la pròpia Església.
En este context s’inicia un període d’abundants i esplèndides produccions de panells ceràmics devocionals destinats a ser col·locats en l’exterior, de llarga pervivència posterior. Si bé la tendència és imitar la pintura al cavallet s’elaboren obres d’un gran rigor academicista junt amb altres treballs més ingenus. Les fonts d’inspiració són gravats, estampes o dissenys per a estampacions, però adaptades originàriament a la ceràmica. Estos panells presenten diversitat d’advocacions dels carrers amb caràcter devocional, piadós i profilàctic. Durant el segle XIX es continua i incrementa la tradició de la taulelleria devocional, als que s’incorporen, cap a mitjan de la centúria, millores tècniques i estilístiques diferenciadores. Al centre de producció valencià i alcoreny caldrà sumar les produccions d’Onda i Manises al llarg dels segles XIX i XX.
Estes imatges piadoses sobre taulells, propiciades pel propi culte catòlic, solen cridar-se capelletes, porrats o santets, segons zones i llocs. I quelcom de profilàctic ha de veure el Poble en estes representacions, perquè éstes aconseguixen tan gran profusió en el nostre entorn. De fet és en este caràcter protector-devocional on s’observa el seu gran atractiu i èxit entre les classes populars.
En la ciutat de Castelló existixen al voltant de 50 panells devocionals (i atés que es continuen fabricant i col·locant és difícil establir un número exacte), estant concentrats preferentment en el centre urbà més antic. Els datats en el segle XVIII i primeres dècades del segle XIX van ser realitzats en les fàbriques de València. Però la majoria procedixen de les fàbriques d’Onda, LAlcora i el propi Castelló, i corresponen al segle XX. L’advocació més representada és la Mare de Déu del Lledó, com no podia ser d’una altra manera atés que és la patrona de la ciutat, seguida de S. Roc, també patró castellonenc.
D’entre els panells més antics mereixen destacar-se els de l’Eccehomo i el de la Puríssima. El primer per la seua situació i peculiaritats urbanes en l’estret carreró del Pes de la Farina, i el segon per la placa associada de les Indulgències.
Galeria
