El Castell Vell i l’Ermitori de la Magdalena tenen la categoria de Bé d’Interés Cultural. L’ermita va ser construïda a partir de 1451 aprofitant les dues sales d’un antic aljub del castell excavat en la roca. Poc després, 1455, es va construir el pòrtic, en 1456 la capella, i a la fi del mateix segle es va dur a terme l’estable. Ja en el segle XVII es van realitzar la cuina i en aljub. En 1758 el mestre Vicente Pellicer li va donar la configuració actual d’ermita, hostatgeria i torre adossada.
Es tracta d’un edifici format per dues naus paral·leles dividides, per una arqueria que baixa en la part central sobre dues columnes i en els extrems en dues pilastres. En un mur interior existeixen unes pintures murals, que alguns autors daten en el segle XIV. L’ermita aquesta coberta per una volta de mig canó. A l’exterior presenta un pòrtic d’entrada amb un arc rebaixat. En el qual es troba la portada d’accés, es tracta d’un arc de mig punt amb dovelles regulars. Des del pòrtic s’accedeix a l’ hostatgeria en la qual hi ha un pati a manera de vestíbul, pel qual es passa a una sala que precedeix a la cuina; per l’altre costat hi ha una sala que té tres balcons exteriors i un interior obert al temple.
L’ermita va ser restaurada a mitjan segle XX, sent este l’aspecte que mostra a l’actualitat.
Dreta: Magdalena
Esquerra: A l’esplanada central pot veure un paviment de ceràmica amb lloses bizcotxades rectangulars amb “sembradillo” de taulells quadrats decorats en blau amb motius heràldics. En el centre es destaca un panell de taulells blaus sobre fons blanc, disposat en forma romboïdal, amb l’escut de la ciutat de Castelló.
María Magdalena apareix semirrecostada sobre un penyal, coberta per un gran mantell. Mans creuades que sostenen un creu. Als seus peus es troba una calavera. Sanefa amb taulells rectangulars d’orige barroc reaproitats. Marc exterior amb taulells actuals d’imitació del model antic de “mitadad” verd i blanc. (Cal resaltar que el color verd és un dels símbols de les Festes de la Magdalena)