Es tracta d’una magnífica obra del més pur estil del ceramista onder Manolo Safont. Certament, podem definir aquest gran mural com una de les aportacions més destacades de l’artista de l’anomenada abstracció lírica, on el dinamisme del color i la renovació de la matèria plasmada dins de l’obra estimulen el sentiment del qual la contempla. La pròpia matèria viva, les rugositats, els craquelats, els relleus, les lluentors i els mats, conformen un univers de sensacions.
Safont, compromés amb el seu temps i incansable investigador de la matèria (de la terra i dels colors), ens ofereix una explosió policroma (negres, blancs, verds, rojos, grocs, morats, taronges,..) harmoniosa plena d’optimisme, on els colors radiants, completament lliures, semblen cobrar una vida pròpia.
Aquesta obra és un exemple manifest, segons Carmela Famolir, on es mostra que la llibertat d’expressió de l’autor preval sobre la forma i continua en plena expansió. De fet, segons refereix Antonio Gascó, Safont, en aquesta etapa, “…guanya en cromatisme i contrastos tonals de colors purs, alegres i fèrtils…”.