Descripció
El Palau Episcopal de la ciutat de Castelló, que té la categoria de BIC, va ser construït extramurs, al costat de la Sèquia Major de la vila, a la fi del segle XVIII (1793-1795). És el millor exemple de l’arquitectura neoclàssica de la capital de la Plana, i un dels pocs exemples d’arquitectura acadèmica a la ciutat. En 1802 es produirà l’arrebossat dels exteriors del palau i en 1962 aquest patirà una gran reforma interior dirigida per Vicente Traver Tomás, per a convertir l’edifici en seu del Bisbat de Sogorb-Castelló.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular, desenvolupada a partir d’un eix axial i nucli central format pel vestíbul, l’escala i el vestíbul en el primer pis. El vestíbul funciona a manera d’entrada, cobert amb volta de canó, l’escala mostra magnífics esglaons de taulells en forma de gran escala imperial de pedra que divideix en dues el pis noble, i ocupa tot el vestíbul.
En el pis noble, en la zona central es distribueixen saló, capella i despatx, a l’esquerra les habitacions privades del bisbe Salines, i a la dreta les del servei. Cal destacar que tant els esglaons de l’escala com les estades privades del palau, conserven un interessant mostrari de taulelleria de finals del segle XVIII.
Descripció dels taulells
- Escala principal. Reals Fàbriques de València, 1794: disseny purament classicista amb meandre rectilini. Mamperlà ceràmic o taulell rectangular de sanefa. Ampli ram central (ranuncles, fulles, càpsules, arracades) que penja d’una baqueta mixtínea simètrica
- Escala lateral esquerra. Reals Fàbriques de València, 1794; taulells de quart adorn disposat com frontis d’escala. Estil neoclàssic de la sèrie fitomorfa del grup de llistells quebrats. Mesures 20,7×20,7 x1,8 Ornat que presenta una roseta escrostonada angular, en l’angle oposat una altra roseta angular de la qual sorgeixen llistells mixtilinis en meandre rectangular emmarcat l’espai residual central, ocupat per branquetes tetrafoliades simètriques.
- Escala lateral dreta. Reals Fàbriques de València, 1794; taulell de sanefa , cinta blegada, ram amb flor central partit d’enllaç.
- Escala accés al segon pis lateral esquerre. Reals Fàbriques de València, 1794; taulells de quart ornat disposats com frontis d’escala. Estil neoclàssic de la sèrie fitomorfa del grup de llistells quebrats. Ornat que presenta una roseta escrostonada angular, en l’angle oposat una altra roseta angular de la qual sorgeixen llistells mixtilinis en meandre rectangular emmarcat l’espai residual central, ocupat per ram central.
- Paviment entresòl primer pis: taulell quadrat motiu complet. filet mixtilini verd d’emmarc amb ram central de flors (rosa i margarida) entrellaçades.
- Paviment avantsala Capella. taulells de quart ornat. Ídem model que l’escala accés al segon pis.
- Paviment Sala d’estar primer pis: taulell de quart ornat. Estil neoclàssic de la sèrie fitomorfa del grup de llistells quebrats. Dos tipus de rosetes quartejats, cadascuna en un angle. La major amb pètals nervats alternant amb branquetes trifoliades i corona floral escrostonada bícroma. Llistell mixtilini enmarcant espai residual interior.
- Paviment corredor primer pis: motiu central ídem a l’escala accés del primer pis. Aquest motiu s’emmarca per una sanefa quadrada, amb taulell de cantonada, amb cinta de plecs simètrics groga de cants verds de la qual sorgeixen ramells pentafoliats i flor.
- Paviment entresòl 2n pis. Taulells centrals ídem al centre de 8 i 2 (escala lateral esquerra del primer pis).
- Tests de l’entresòl primer pis. Taulells quadrats de sanefa, ídem a la núm. 3 (escala lateral dreta). Ací els podem observar complets amb la banda blava superior solcada per esquemàtic ramet curvilini.
Galeria
