El Palau Episcopal de la ciutat de Castelló, que té la categoria de BIC, va ser construït extramurs, al costat de la Sèquia Major de la vila, a la fi del segle XVIII (1793-1795). És el millor exemple de l’arquitectura neoclàssica de la capital de la Plana, i un dels pocs exemples d’arquitectura acadèmica a la ciutat. En 1802 es produirà l’arrebossat dels exteriors del palau i en 1962 aquest patirà una gran reforma interior dirigida per Vicente Traver Tomás, per a convertir l’edifici en seu del Bisbat de Sogorb-Castelló.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular, desenvolupada a partir d’un eix axial i nucli central format pel vestíbul, l’escala i el vestíbul en el primer pis. El vestíbul funciona a manera d’entrada, cobert amb volta de canó, l’escala mostra magnífics esglaons de taulells en forma de gran escala imperial de pedra que divideix en dues el pis noble, i ocupa tot el vestíbul.
En el pis noble, en la zona central es distribueixen saló, capella i despatx, a l’esquerra les habitacions privades del bisbe Salines, i a la dreta les del servei. Cal destacar que tant els esglaons de l’escala com les estades privades del palau, conserven un interessant mostrari de taulelleria de finals del segle XVIII.