L’edifici correspon a una casa de camp de la burgesia castellonenca construït a principis del segle XX. El Mas d’Artola, de planta central amb porxe anterior que es prolonga a un costat i a l’altre de la façana, respon a una arquitectura eclèctica neomudéjar amb fàbrica de rajola amb un porxe d’arcs de ferradura que recolzen sobre lleugeres columnes metàl·liques.
Quant a la ceràmica cal destacar els frisos que decoren totes les façanes. Es tracta de taulells en relleu esmaltats. Hi ha dos models.
El fris central, en el cos principal de l’edifici, de majors dimensions i emmarcat per una motlura d’escaiola, correspon a un disseny neorrenacentista compost per dos cintes encreuades que formen un cercle en l’interior del qual apareix un dragó. En els laterals, les cintes formen un semicercle d’enllaç. En els angles inferiors, rosetes quarterades d’enllaç.
Els frisos laterals correspon a taulells rectangulars (anomenats taulells per taula i amb destí per als sostres, d’origen i gran profusió a Sevilla a partir del segle XVI i reinterpretats durant el segle XX) amb disseny neorrenacentista.
Fa la impressió que el suport de taulells corregut de la terrassa haja sigut arrancat.