El projecte del mural de l’edifici de l’Institut de Tecnologia Ceràmica al Campus Universitari de la Jaume I de Castelló, respon a una proposta d’obtindre un recobriment ceràmic per al mur contenidor de l’ascensor, envoltat per una escala de caragol volada. El mural havia de desenvolupar-se al llarg de quatre plantes i embolicar el marc de les portes de l’ascensor.
Els objectius que es volien aconseguir eren, d’una banda, significar l’edifici amb una aportació ceràmica emblemàtica donant-li un caràcter de mural artístic. Per una altra, incorporar una variable cromàtica a una obra fonamentalment monocroma de rajola cara vista, caràcter que venia definit en el projecte global del Campus. Els condicionants tècnics de partida van ser el facilitar la col·locació en obra i treballar amb material ceràmic industrialitzat.
Allunyant-nos de la imatge corporativa de l’UJI però perseguint mantindre el seu caràcter fresc i actual es van buscar referents en les obres artístiques d’autors contemporanis: l’abstracció surrealista de Miró, el poderós traç de Picasso, el luminisme de Sorolla, el minimalisme dinàmic de Mompó.
La columna tindria finalment una lectura ascendent coincidint amb cadascun dels nivells: naixeria en les profunditats del mar, coincidint amb la planta soterrani; en la planta baixa es desenvoluparia l’alba del dia amb la paleta cromàtica i signes aeris de Mompó; en el primer pis, el colom de Picasso donaria pas al luminisme del migdia; En l’última planta l’estrella i la màgica lluna de Miró il·luminarien la nit.
Els elements figuratius de l’estrella, la lluna, el sol, el colom, la fletxa i el peix es van entrellaçar com una cinta suggerint la idea del moviment de Calder. Font: ALICER-ITC