Situada al centre de la ciutat, al costat de la torre campanar i l’ajuntament es troba aquesta església de nova planta que conserva alguns elements de la primitiva. L’Església Major de Santa María és un BIC (Bé d’Interès Cultural) que té els seus inicis en el Gòtic valencià i presenta contínues reformes i remodelacions fins a l’actualitat. Els únics elements conservats de l’església primitiva són algunes claus i les tres portades d’accés, que es conserven integrades en la reconstrucció.
El paviment correspon al típic “sembradillo”, on s’alternen a falsa regla les peces vidrades amb els bescuits de fang. Els taulells decorats del paviment corresponen a taulells que es produeixen entre finals del segle XVII i els inicis del segle XVIII, en el que es coneix com taulelleria del Primer Barroc on predomina el format xicotet. L’ornament ofereix una roseta tetràmera de pètals corbats cap al centre vista zenitalment, amb cant groc.
A l’Església de S. Agustín de Castelló es documenta el mateix model amb resta del sòcol recol·locat a la sagristia.
Els taulells del sòcol correspon al mateix model descrit anteriorment combinats amb taulells de model cartabó (també coneguts per “mitadad” i “mocadoret”) blanc i blau. La disposició de les peces forma una trama diagonal quadrangular que inclou quadres grans inscrits i altres xicotets intermedis.