Cripta de la concatedral de Santa Maria

Denominació

Paviment de taulells i peces de fang cuites. Sòcol de taulells

Localització

Cripta Església Concatedral de Sta María. Plaça Major, s/n

Època / Estil

Primer Barroc

Autor / Fàbrica

Fàbriques de València ciutat

Cronologia / Datació

Finals XVII/inicis XVIII, 1670-1680

Dimensions

Paviment: 11,5x11,5 cm per als taulells; 24x24 cm per als bescuit de fang cuit

Característiques tècniques
Conformació per via humida. Pisa estannífera policroma decorada amb òxids metàl·lics a mà alçada sobre estergit. Pintura sobre fons estannífer llis. Òxids bàsics de cadmi i antimoni de plom per als colors grocs; taronja i marrons ferruginosos; blau i turquesa de cobalt; morat i negre de manganès; verd de coure.
Descripció

Situada al centre de la ciutat, al costat de la torre campanar i l’ajuntament es troba aquesta església de nova planta que conserva alguns elements de la primitiva. L’Església Major de Santa María és un BIC (Bé d’Interès Cultural) que té els seus inicis en el Gòtic valencià i presenta contínues reformes i remodelacions fins a l’actualitat. Els únics elements conservats de l’església primitiva són algunes claus i les tres portades d’accés, que es conserven integrades en la reconstrucció.

Descripció dels taulells

El paviment correspon al típic “sembradillo”, on s’alternen a falsa regla les peces vidrades amb els bescuits de fang. Els taulells decorats del paviment corresponen a taulells que es produeixen entre finals del segle XVII i els inicis del segle XVIII, en el que es coneix com taulelleria del Primer Barroc on predomina el format xicotet. L’ornament ofereix una roseta tetràmera de pètals corbats cap al centre vista zenitalment, amb cant groc.

A l’Església de S. Agustín de Castelló es documenta el mateix model amb resta del sòcol recol·locat a la sagristia.

Els taulells del sòcol correspon al mateix model descrit anteriorment combinats amb taulells de model cartabó (també coneguts per “mitadad” i “mocadoret”) blanc i blau. La disposició de les peces forma una trama diagonal quadrangular que inclou quadres grans inscrits i altres xicotets intermedis.

Galeria